Game Over (English)

First of all, I have to say that this is an adaptation of what I wrote before in Catalan and I want to appologise for all the mistakes the text contains.

It’s hard thinking that all is over now. It’s been too short, or time has gone by so fast. Or both. The thing is that my Erasmus has come to an end and I’m coming back home in a few hours. I can’t say I don’t wanna go home...I’m looking forward to seeing my family and friends, but I can’t stop thinking of all the things I will leave here. During these five months – just five months, you know it’s not much – many things happened. I could just say that I’ve met a lot of people, I’ve learnt a lot and I’ve travelled a lot as well. But I just can’t stop it here. I can’t because I think that is worth to say more about what I’ve lived. I’m coming back home tomorrow, but I’m not the same that left Barcelona the 22^nd of January. Yes, I left on the 22^nd and I’m coming back on the 22^nd as well but it’s not made on purpose. This day was really hard, I had a lot of problems; and it’s funny, because I’ve had a lot of problems today, as well.

I think I was afraid of everything, when I came here. Uni was fine, but I was a bit afraid when I saw the level of my Portuguese class (so high!), but well, I got used to it. And all the courses I took were fine, except from ‘Media’, but it doesn’t matter…my university has lots of worse courses.

I could keep many things, many moments I’ve lived during these 5 months. Perhaps my trips to London, York, Birmingham, Wolverhampton, Liverpool, Peak District, Formby, Leeds, London again, Scotland...I think I didn’t forget any place. I could talk about all the great places I’ve been in Manchester; museums, pubs, clubs, restaurants...I could talk about the visites I’ve received...all great, I could talk about the house in which I’ve lived, I could talk about many things, but I want to talk about all the great people I’ve met.

I’ve been so lucky with all of you. Erasmus, British, foreigner students that study the whole degree there...I have to thank you all for giving me the chance to spend time with you and find how great you are. These five months have been great and will be unforgettable, and this is mainly thanks to you all. I think I’m lucky, because I’ve got a great memory, and I know I won’t never forget  all I’ve lived here in Manchester, from trips to exams’ revision, nights out, birthdays…everything.

I will miss you so much, and I know it will be hard to see some of you ever again, but I hope that someday, somewhere, we will meet again or at least, I hope we can keep in touch.

And well, it’s all said now. I think that I’m repeating the same over and over again, but I can’t say anything but thanks. You are an important part of my life now, you’re a piece of me now, and I really appreciate this.

Goodbye, Manchester. I feel I owe you a lot of things, and I just want to say, (again!)thank you so much.

Take care, love.

xx

Game Over (català)

Costa molt pensar que això ja s’ha acabat. Ha estat molt curt o ha passat molt ràpid. O totes dues coses. La qüestió és que el final ha arribat, i demà me’n torno cap a Barcelona. No puc dir que no vull tornar...tinc ganes de veure els amics i la família, però no puc evitar pensar en tot el que deixo enrere. En aquests cinc mesos – només cinc...és molt poc, ho sabeu – m’han passat un munt de coses. Ras i curt, podria dir que he conegut molta gent, he après molt – acadèmica i extraacadèmicament -, i he viatjat molt. Però no. No puc. No puc perquè dir només això seria impropi de mi, que no callo, i perquè crec que tot el que m’ha passat aquí mereix més que no pas deu línies. La Judith que demà torna cap a Barcelona no és ben bé la que va marxar el 22 de gener de 2011. Sí, quina gràcia, vaig marxar un 22 i torno un 22...és casual.

Aquell dia es va presentar amb diversos problemes; tres hores de retard, presses per comprar-ho tot, un internet que no funcionava – ni va funcionar fins al cap de molt -. No explicaré fil per randa què va passar, ja està explicat.

Diria que el que més por em va fer quan vaig arribar va ser...tot?  No. Les classes no em feien por, només portuguès, una mica, perquè no sabia que els de l’últim curs havien viscut a Portugal/ Brasil durant mig any i en sabien tant...però bé, les altres assignatures estaven bé. No parlarem de ‘Media’, que ha estat la decepció acadèmica més gran de la meva existència! No, no exagerem, a la UAB hi ha coses MOLT pitjors.

Em puc quedar amb moltes coses, d’aquests 5 mesos. Em puc quedar amb els viatges que he fet: London, York, Birmingham, Wolverhampton, Liverpool, Peak District, Formby, Leeds, London again, Scotland i diria que no em deixo res; també amb els llocs que he descobert dins de Manchester, com el Font, el 42nd, el Tiger Tiger, l’Oxford; amb les visites que he rebut, que han estat moltes i totes ben especials, amb el barri-sense-res on he viscut, em puc quedar amb museus entretinguts, em puc quedar amb una Universitat fantàstica – no com la UAB – amb mil coses, em puc quedar...però em vull quedar, sobretot, amb una, que és tota la gent que he conegut.

He tingut molta sort amb tots ells. Altres Erasmus, anglesos, estudiants estrangers però que hi fan tota la carrera...tots han aportat el seu granet de sorra i han fet que aquesta experiència sigui fantàstica i inoblidable. Si una cosa no em falta, és memòria, en tinc molta, - massa, de vegades – i sé que mai no m’oblidaré dels moments que he viscut aquí amb tots ells, siguin això, viatges o excursions, o siguin classes, preparacions d’examen, cerveses o hores i hores de conversa. Els trobaré molt a faltar, i sé que serà molt difícil veure’ls de nou, perquè els Erasmus estaran repartits pel món, els que han acabat la carrera també, i els que fan segon se n’aniran tot l’any fora durant tercer, però bé, espero que algun dia ens podrem retrobar en algun racó de món (Barcelona, Anglaterra, o la fi del món, si cal!)

A tot això, només puc dir que gràcies, a ells – per això ara ho traduiré en anglès -  i res, a vosaltres, pocs lectors del bloc, gràcies per seguir-lo, i res, espero que us hagi agradat, i espero que, com jo, llegiu aquestes paraules amb una mica d’allò que els portuguesos anomenen saudade, és a dir, enyor, melanconia...que és tal com jo ho escric.

A vosaltres, ens veiem aviat per terres catalanes, a la resta...ha estat tot un plaer conèixer-vos i espero que el destí ens torni a ajuntar en algun altre moment.

Gràcies.

Adéu, Manchester. Sento que a tu, ciutat, et dec molt, i també et dec una disculpa, per pensar que eres lletja i grisa...grisa ho ets, però lletja no tant, quan saps on anar.

Goodbye, love.

Exàmens, vacances, final.

Hola!

Ara feia molt que no escrivia, ho sé. I avui faig una de les últimes actualitzacions d'aquest bloc que, evidentment, deixaré d'escriure tan bon punt arribi a Barcelona. 

Fa molts dies, bé, quasi un mes, que no escric al blog, però és que he estat d'exàmens. La setmana després que vinguessin la Judit i la Gina va ser estressant, per la feina que tenia, però va valdre la pena adelantar-la perquè el cap de setmana a Londres va estar molt bé.

Us he de comunicar que Londres és molt guai, tot i que no hi viuria - massa gran - però he d'afegir que, malgrat que ho vaig passar bé, vaig tornar-me a fer un esquinç. De primer, pensava que només me l'havia torçat, però l'endemà ja vaig veure que no. I clar, vaig tornar a urgències. Pensava que el físio em mataria, però no. Això sí, en necessitaré un quan torni a Barcelona, uf. 

Bé, aquesta setmana és menys estressant. Els exàmens em queden lluny, però haig de fer un treball de Seminari en portuguès. Interessant, però pesat de fer.Sé que no en trauré gaire cosa bona, del treball - no per la nota, sinó per la professora que tinc, que no em motiva gens -. Sí, la que fins fa molt poc no em va enviar resultats d'exàmens i treballs que havia fet feia mil. Almenys van anar prou bé. L'examen escrit de castellà em suposa passar un temps ajudant, amb molt de gust, als de classe. Fan l'examen, vaig a Sheffield amb la Maria Ángeles i l'Eva, ve la Maria Ángeles a Manchester, veiem Old Trafford, estudio, ens indignem i manifestem, fan Pirates of the Caribbean 4, descobreixo 'o salame de chocolate' - deliciós -, estudio, i rebo els primers resultats. Un 65 de portuguès - que és un 2.1, és a dir, notable alt, i que està bé tenint en compte que no he estudiat a fora, com els de classe, tot i que les seves notes són molt altes. Surten els orals de castellà. Vull felicitar el meu amic el gentleman que ja no és un gentleman perquè va treure un 1st class! I els altres també van treure bones notes, tot i que els sap greu que no siguin més altes...a 4t any els compta molt, i volien 1st. I ep, tinc un 73, o sigui, 1st class, d'una exposició en anglès. Yuhu! 

Faig exàmens. Quina por. El primer és en una gran sala de concerts, on grups com Avenged Sevenfold han actuat. Va...bé. Prou bé. Per ser el primer. Del 2n no puc dir el mateix...uf, em fa por haver-lo suspès, no n'estic gaire orgullosa, però és lliure elecció, així que no passa res (no crec que hagi d'anar a l'agost a fer l'examen de nou!). Almenys, estudiant per aquest examen faig fer noves amistats, vaig llegir un munt d'articles interessants, i el meu vocabulari both in English e português va millorar. I després, venia l'últim examen, portuguès. És el que més em cagava. Imagineu, 3h d'examen, dues traduccions anglès-portuguès, portuguès-anglès sense diccionari, i una redacció.  Sort que amb alguns companys de classe mirem traduccions i així, i 1) Em tranquil·litzen, 2) s'estudia millor. Abans del de portuguès, en tenia un de TC2 portuguès - català. Quan els ensenyo als meus companys de classe es riuen de mi...és massa fàcil. Així que imagineu què faig aquí, el nivell és molt alt! 

5 minuts abans de l'examen, després d'haver estat repassant tot el matí al sol, un de classe em diu: escolta, i tu, el nivell, com el vas trobar? molt difícil? et va costar? perquè veient els exàmens que et fan fer...

Molt agradable que et diguin això 5 minuts abans, calma molt; però les abraçades pre i post examen, (i el massatge!) sí que calmen, i ajuden, i fan sentir millor encara que pensis que l'apocalipsi és aquí. Thank you. I per cert, gent de la FTI, això ho haureu de posar en pràctica, eh. Que és una cosa que trobaré molt a faltar... L'examen és una mica complicat...anglès-portuguès és horrible, però els anglesos diuen el mateix ( i després, resulta que encerto alguna paraula i tot, quan ho mirem després de l'examen! yuhu!) , portuguès-anglès està bé, as long as el meu anglès no soni gaire català-castellà traduït, i la redacció...bé, està bé. No és brillant, però it's something. Era un dia molt especial. Els meus companys, la majoria, bàsicament amb els que millor em porto, acabaven la carrera. Que fort. I clar, havíem de celebrar fi d'exàmens i tot i clar...diguem que ho vaig celebrar a l'anglesa. No és culpa meva que un porti una ampolla de xampany i l'obri a la porta de l'edifici on fem l'examen, ni que després anem a prendre alguna cosa al bar del sindicat d'estudiants ni que després tingui una barbacoa de comiat! hehehe. Aix, comiat. Aquesta paraula és horrible, i cada dia em poso més trista veient com despedeixo la gent i com aviat em tocarà despedir-me a mi. És horrible. Sé que per molt que em pogués quedar més, seria estiu i tothom se n'aniria igualment, però és el fet de no haver pogut estar més amb tots ells, no ho sé...He conegut molt bona gent, aquí, i els trobaré molt a faltar. I tots estaran repartits pel món, bé perquè són altres erasmus, bé perquè són anglesos que han acabat la carrera.

Però bé, life goes on...i ara toca aprofitar al màxim aquests dies que queden per aquí. 

Calculo que faré dues actualitzacions més. Una de normal, i una d'especial. Després, deixaré d'escriure aquí. 

C'est tout. 

Una abraçada des de Manchester, England, England (de les últimes, ja).

De visites, excursions, i exàmens orals.

Aquesta setmana ha estat força intensa. Jo volia escriure abans, de debò...però no he tingut temps. M'ha estat completament impossible. 

La setmana passada vaig estar fent molta feina, i preparant-me de nou per l'examen oral de portuguès. Em va molt bé que quedem per practicar amb els de classe...l'únic que quan acaba l'hora de portuguès, clar, els he de parlar en anglès, però em costa canviar el xip, perquè penso en portuguès i no puc vomitar paraules en anglès...això, però, dura cinc minuts!

Divendres vénen la Judit i la Gina! He passat una fantàstica nit de dijous a la biblioteca, intentant acabar treballs que he d'entregar. En tinc un munt i necessito tenir-los fets, perquè vénen dos caps de setmana intensos. 

Amb la Judit i la Gina veiem món, i, crec, ens ho passem bé...tot i que ens plou i els nostres plans d'anar a Chester i al Lake District queden anul·lats. A Leeds sí que hi anem, però resulta una mica accidentat, perquè plou un munt i la Gina perd la blackberry...

M'he oblidat de dir que divendres a la nit va ser fantàstic, al Tiger Tiger. Ens ho vam passar de conya.

Ah, i van tenir la sort, o no, de veure molts dels meus amics/ companys de classe d'aquí. Sí, elles han vist, de refilón, el gentleman anglès que ja no és un gentleman. XD.Existeix, no m'ho invento!!!

Em sap greu haver-les de deixar diumenge a la tarda...després de passejar una capsa de bombons tot el dia, i estressar-les perquè se m'havia desmuntat i no podia donar-los així, me'n vaig a assajar l'examen oral de l'endemà. Estava molt, molt nerviosa. Fins i tot fent-ho entre amics...mare meva! Em van preguntar si em trobava bé i tot...hahah. 

L'examen de dilluns...va anar. Sé que si no m´hagués posat tan nerviosa ho hauria pogut fer molt millor, i això em fa molta ràbia. Però bé...la súper abraçada d'abans de l'examen i la de després, em van reconfortar (thank you!). 

La setmana, from this moment on, es converteix en una setmana estressant i peculiar. La Judit i la Gina se'n van, i jo em quedo vivint a la uni per fer feina. Aquesta setmana són els orals, i tinc molts companys de classe que fan castellà, i els ajudo...a quasi tots. Això implica que  he parlat en dos dies més castellà que en tota la meva vida!!!!! Hahahah, sí, i a més, a Anglaterra, però bé, no passa res. Ells estan molt agraïts, i els que ja han fet l'examen estaven prou contents del resultat...i també m'ajuden quan cal, i ara ja tornarem a parlar en anglès. Sempre dic que visc al Lime cafe, el bar de la facultat d'Humanitats, i és cert...de fet, dimarts m'hi vaig estar de 10 a 18 i a la mateixa taula tooooota l'estona. Hahahah. Però vaja, no passa res! Això sí, el meu altruisme ha fet que ahir hagués de passar de nou la nit a la biblioteca...but no passa res, ara ja tinc el treball fet i me'n puc anar tranquil·la a Londres amb els papes...I a més, tinc uns companys de classe anglesos fantàstics que m'han dit que li farien un cop d'ull...(i ja ho van fer amb un altre treball, i em van dir que estava prou bé...i a sobre, ara té un anglès meravellós!). Això sí, aquest treball és una merda...però l'altre m'agrada molt, em  va quedar prou bé. 

La merda és que amb tant d'estrès, els dies passen molt ràpid. S'acosta el final...i ara estic molt bé...començo a pensar que trobaré a faltar molta, molta gent...Clar que vull veure tothom, els amics, la família...els de casa, vaja, però ara mateix, tinc aquella sensació rara de vull tornar però no, no vull tornar però sí.... 

Però vaja, aprofitarem al màxim el temps que queda, i miraré de fer un munt de coses amb ells, i ja està!

C'est tout...Petons!

ps: no he dit que l'exposició oral de This is England, malgrat els nervis, no va sortir pas malament...
ps2: m'he oblidat de comentar la festa de l'Ana de dilluns, que va ser molt txatxi...malgrat la ressaca de l'endemà!

Per mars i muntanyes...

Van venir l'Anna, l'Ona, l'Èlia i l'Enrique. Vam tenir uns bons dies, alarmes de casa i problemes amb la compra (encara tinc els kiwis i les mandarineeeees!) a banda... :)

Vam visitar Liverpool, la ciutat més, més de tot (tenen un rellotge més gran que el Big Ben, el Chinatown més antic d'Europa i una catedral amb llums de neó),

Vam voltar per Manchester, i un senyor d'un restaurant ens va quasi assatjar perquè hi mengéssim - vam anar al del costat.

I vam anar a la muntanya. Molt verd, preciós i ple d'ovelles, i caques d'ovella. També de vaques panda i de pedretes...em vaig torçar el peu! Però el bo, o menys dolent, així que no va quedar en res més que una torçada!

I vam anar per Manchester de nou, a The Museum of Manchester, que me'l sé de pe a pa, i a the Whitworth art gallery, molt guai!

I van marxar i em vaig quedar fent feina...he anat al cine, a la biblioteca, a veure el Barça (impressionant!), a la biblioteca, a fer cafè (he trobat un cafè bo!), a la biblioteca, a la platja...sí, a la platja!

 

Avui he vist el mar...i dunes, i una mena de bosc..tot en u! hahahaha

I res, ara vénen dies de feina, i visites i més feina, però bé, bé...^^!

Ah, i com a cosa puntual, però molt important...fa sol!!! i molt bon temps, és com estiu, alguns dies!!! m'encanta!!!!  però porta aranyes...ja m'he hagut d'enfrontar a 2!!!!

Però bé, m'agrada el bon temps, i Manchester, i tot plegat...

Ah, i una altra cosa puntual...En Will i la Kate, ara Guillem i Caterina, que els noms de membres de la reialesa es tradueixen, es van casar...gràcies a ells tenim més dies de festa, i ens van regalar una mena de festa major (street party), així que...gràcies...tot i que segueixo sent totalment antimonàrquica!

c'est tout...

Petons des d'England, England, el país on fa bo quan a Barcelona plou i fa fred :)!

 

Barcelona-Bellaterra-Granollers-Sant Vicenç dels Horts. 10-18 d'abril de 2011

Divendres 8...tècnicament, dijous 7, comencen les meves vacances de Setmana Santa. Us he dit que en tinc tres, de "setmanes santes"? Doncs sí! I com que quedar-me morta del fàstic 3 setmanes a Manchester no sonava gaire entretingut...passar una setmana a Barcelona, tenir visites a England, England, l'altra, i treballar l'última, em semblava un pla millor. 

Així que agafo, i compro un bitllet per al dia 10 d'abril. La meva visita a Barcelona se centrava en l'aniversari del Marc, el meu nebot. No em podia perdre com bufava les 4 espelmes mentre pensava que com passa el temps, i que encara recordo com si fos ahir el dia (o la nit) en què va néixer. Total, que ja posats a anar cap a Barcelona, hi vaig una setmana, i així veig tothom...

SECRET D'ESTAT! 

Jo, que sempre explico la meva vida i miracles per Facebook...no podia dir que arribava el dia 10, ni em podia cagar en tot per no poder dormir, ni per haver d'agafar el bus súper d'hora, ni dir que oh, quina calor que fa un migdia d'abril a Barcelona, que sembla ple agost...No podia, perquè els meus nebots no eren els únics que desconeixien la meva arribada...

Besa'm, Kate!

El Marc i el Xavi feien una obra a Gràcia que jo, pobra de mi, només havia vist dos cops x'D (na, que no m'ho podia perdre, això!) Però clar, dir-los-ho...no era tan entretingut. Llàstima que em trobés el Xavi cinc minuts abans que comencés (i sort que és actor i sap dissimular - gràcies, eh - et vas ben guanyar el pòster, hehe)

I bé, després de l'obra (1de3), cap a casa i a dormir, que havia dormit zero la aquell dia, i l'endemà...

UAB

Classe de Terminologia, és clar que sí! Perquè una és massoca, fa mil i una assignatures a distància, i per un dia que hi és...I així veia tothom i parlava amb en Jaume (NdA: professor).

-Hi ha cap problema en què fem el treball junts? Jo és que...sóc d'Erasmus, en realitat, no sóc aquí...

- Ah, no ets aquí? (cara de confusió) 

(hihih). 

Gespa, oh, beneïda gespa!

Com adoro el bon temps i la gespa de la UAB, i més, en bona companyia. I més, si hi afegmi el Jungle speed, i més, si em tiren per terra, o m'hi arrosseguen, més aviat, mentre perdo el Tòtem, rebatejat com a Tòtnam després de la descoberta de la pronúncia de la paraula Tottenham (Tòtnam). 

Que ja ho sé, pesats, que he d'aprendre a tocar la guitarra...m'ho he proposat, aquest estiu ho faré...només em cal un/a professor/a. ^^ (algun voluntari? o pago, o intercanvio)

Examen

Aquí sóc tan aplicada que faig exàmens i tot...però és que és una de les mil assignatures a distància que faig. 

Nebots

Són l'alegria més gran, i al final, m'hi he intentat passar cada tarda, o quasi cada tarda, al seu costat! Unes alegries, quan em van veure en arribar  -clar, que ells tampoc no ho esperaven - i unes abraçades (el Marc és molt "sobón", però la Sara no gaire, i fa il·lusió!) i tieta amunt, i tieta avall, i crec que no es poden queixar pas, eh! 

Mar 

Carapasmada que se'm va quedar quan em va dir que em trobava molt a faltar, que fuerte! 

HAIR! 

No podia no veure Hair (2de3)...em va agradar massa! I no em conformava amb poc, així que volia que el Berger em tornés a refregar el paquet per la cara, i tenia el mateix seient que l'altra vegada... 

XINO-XANO1i2

"Ai, sanyó" (així queda més xava), que no he comentat que vaig anar al xinoxano amb la Clara, dimecres! La noia va caure de la bici i va recordar-se de mi perquè, és clar, jo m'hauria trencat un peu! hahahà. I dijous, vam tornar a repetir de xino-xano!

POLLO CON ALMINDRAS I ANIVERSARI 1.0

La tercera localitat visitada (després de Barcelona i Bellaterra) va ser Granollers! Una excursioneta pel centre, i un pollo con almindras de postres...o bé, de 2n plat, de fet! Com vaig riure...MERI! un aniversari genial! Georgina, les teves venjances, i dic teves, i no incloc la Tània ella entendrà per què, no sé si m'agraden o em ruboritzen! Mira que dibuixar-me cors amb missatge al front!!! Me'n venjaré! I la venjança de la Meri, molt txatxi, massa i tot, que li va agradar!!!!!!!! Hahahahà. 

Jo...vaig riure massa, feia temps que no reia així, i no sé fins quin punt és bo per a la salut, hihihi. 

DIVENDRES VOLTANT PEL VALLÈS I EL LLOBREGAT I ANIVERSARI 2.0

Hem dormit poc, però esmorzem un bon pa amb tomàquet i fuet (diria que la Georgina i jo t'ho agraïm molt, Meri) i corre cap a Barcelona per corre una mica més cap a Sant Vicenç dels Horts...no és que tingués pressa, però clar, si volia aprofitar una mica el viatge...havia d'afanyar-me! 

"No és la gespa de l'Autònoma, però it's something" ^_^  - doncs a mi em va agradar (és que la gespa m'agrada molt...excepte quan me la tiren al damunt!) Però m'ho vaig passar molt bé, també ^^ Llàstima que durés poc...(aquest és el primer acomiadament extra del Marc, del qual m'havia acomiadat, suposadament de manera definitiva, dimarts, x'D). 

I a la tarda, l'aniversari del petit! Que guapo i que feliç, tot bufant les espelmes! ^_^ valia la pena, haver vingut fins aquí per veure-ho! Petitet, espero que et recordis d'això, quan siguis gran!

Dissabte de Lip dub!

Crec que si m'he posat una mica morena aquests dies, ha estat per estar cinc hores enmig de la Rambla del Raval per gravar el Lip dub per la llengua. Sort que el destí va fer-me trobar amb en Jordi i m'ho vaig passar molt bé...sent membre de l'esplai per un dia! ^_^ 

Veure el Pujol tossint d'aquella manera seva...em va fer massa gràcia! I la foto amb el Carles Prats, yuhu!

Judit i Anna, us hauria dedicat més temps, però anava de bòlit!

Barça...espero que els altres els guanyeu, i no empateu, però aquí us ho podíeu "permitir"
I Marc (aniversari 3.0), espero que t'agradés el pastís de xocolata amb tabasco made in Jordi i Enrique! :P

Diumenge

Ara sí que em despedeixo de tu, eh! Hahahaà...la Clara d'Ou (3de3), vull dir, La gallina dels ous d'or, ha estat prou entretinguda...i el Marcpetit (tot i que el gran més, hahah) s'ho ha passat de conya! I així me n'he acomiadat bé, que fins que "no sigui estiu i vagis a la piscina d'Arenys, no ens veurem". 

Estressa't, fes la bossa, vés-la a pesar, que no et passis, i vés a fer el capuccino bo abans de marxar, que no se t'oblidi el gust del bon cafè!

I demà, de bon matí, rumb a Girona i cap a Liverpool...això sí, prou ben acompanyada!

i c'est tout...

la propera, ja des de Manchester, 

petons i abraçades, aquest cop...barcelonins!

PS: M'han avançat la mona i el Sant Jordi... ^^

Vacances

Sí, ja sóc de vacances.

3 setmanes santes, tenim, aquí...

Això em fa pensar en diverses coses: 

- Quanta feina que he de fer durant aquestes tres setmanes!

- El temps passa volant.

- En un tres i no res, farem exàmens i acabarà tot...

i jo no vull que acabi! És un sentiment molt...peculiar, dividit. Vull ser aquí, i vull ser a casa, però ara que començo a considerar Manchester com una mica meva (encara que me'n quedin molts llocs per descobrir), sap greu que falti tan "poc" per marxar...però

1) Hi tornaré, ho prometo!

2) Aprofitaré al màxim el temps que em queda a UK...

=)